Rinoplàstia ultrasònica VS tradicional: quina és millor? Diferències, pros i contres

La diferència entre rinoplàstia ultrasònica i tradicional

Et poso en context.

La rinoplàstia és una cirurgia plàstica facial on es remodela el nas (giba, punta, orificis…) per donar-li l’aspecte desitjat. Més petita, estreta o recta, menys prominent, sense deformitats, etc. Si escau també es corregeix la funció respiratòria.

Per això treballem sobre cartílags i ossos. 

Els ossos de vegades cal llimar-los (raspat ossi) el “fracturar-los” (osteotomia) per canviar la forma, mida i/o posició nasal. Entre cometes el segon perquè no pensis que els fem miques. Són talls molt controlats per modelar-los. 

Aquesta fase és de les més crítiques de la intervenció. Per què? Perquè si el disseny és inadequat o no es fa bé, pot afectar molt negativament el resultat final i provocar complicacions. 

Hi ha 2 maneres de fer-ho:

• • Amb martell, cisell i raspadors quirùrgics => rinoplàstia tradicional. Són eines per trencar i llimar el teixit ossi mitjançant força manual.
  • Amb piezotomo => rinoplàstia ultrasònica. És un aparell que talla i esculpeix l’os de forma molt neta mitjançant vibracions ultrasòniques.

És a dir, la diferència entre les dues cirurgies està en com tractem l’os. Això implica que l’una sigui millor que l’altra? Ara ho veurem.

Diferent és com accedim al nas per intervenir-ho. Pot ser ùnicament des de dins de les fosses nasals (rinoplàstia tancada) o realitzant també una incisió per fora a la columela, l’envà carnós que les separa (rinoplàstia oberta).

El mètode convencional és molt efectiu, però fixa’t.

Com et deia abans, es fa servir martell i escoplo (una mena de cisell) d’una manera que recorda a com es talla la pedra. Poses l’escop i fas uns copets suaus amb el martell per fracturar l’os del nas i poder modelar.

Tot i que s’ha anat perfeccionant, és una tècnica una mica rudimentària si la comparem amb la rinoplàstia ultrasònica. És més agressiva i menys precisa.

Per això té certs desavantatges:

• • És més impredictible. Hi ha més risc que es formin línies de fractura no planificades. Vull dir, que el teixit ossi falleix per on no volem.
  • Postoperatori més molest. La tècnica és més traumàtica per a la regió nasal, fet que suposa més inflamació, dolor i hematomes.
  • Tardes més a fer vida normal. La recuperació és més lenta i durant el procés el rostre delata més l’operació (està més inflat, morat…). 

Aleshores per què se segueix fent?

Bé, és una cirurgia molt polida amb enorme experiència clínica darrere. Tot i que és una mica més tosca, està molt consolidada i la seva efectivitat està més que comprovada. Hi ha molt bons cirurgians que la practiquen amb molta delicadesa i mestratge.

Aquest és el seu gran avantatge.

Com a dada curiosa, la rinoplàstia és una de les intervencions de cirurgia plàstica més antigues. Papirs egipcis de entorn del 1500 a. i tractats mèdics hindús del voltant del 600 a. demostren que ja es feia per a reconstruccions.

Amb fins estètics es va començar a fer el 1887.

La rinoplàstia ultrasònica té 2 particularitats.

La primera: és més precisa. Imagina com si fos un “tallador làser” (no és un làser, són vibracions ultrasòniques, però perquè m’entenguis). En passar-ho sobre el teixit ossi fa talls molt polits sense esforç.

La segona: és menys traumàtica. Tracta selectivament l’os sense danyar els teixits tous veïns (nervis, gots sanguinis, mucosa…). Molt beneficiós en una zona tan vascularitzada com és el nas.

D’aquí en deriven els avantatges:

• • Més predictible i segura. No hi ha risc que l’os es fracturi de manera inesperada. Les complicacions són rares.
  • Major confort postoperatori. S’ha demostrat en investigacions i ho veiem a la pràctica: hi ha menys inflor, dolor i hematomes.
  • Menor incomoditat social. La cara no es veu tan inflamada i morada després de l’operació. Reprens el teu dia a dia amb més discreció.
  • Recuperació i curació més ràpida. Aquest mètode preserva millor l’os i contribueix a regenerar-se abans.
  • Redueix les cirurgies de revisió. Com és més segura, podria disminuir la probabilitat de segones intervencions (falten estudis a llarg termini).

I desavantatges?

Po una banda, la rinoplàstia ultrasònica gairebé mai no es fa tancada (només per dins dels orificis). És un equip poc adaptat per això, així que sol realitzar oberta per accedir millor a les estructures nasals.

Oberta el que és bo és que dóna encara més precisió i versatilitat per solucionar qualsevol problema. El pitjor és que implica una incisió per fora, quedant una cicatriu a la base del nas (amb el temps és gairebé inapreciable).

D’altra banda, és una tècnica molt nova a diferència de la tradicional. Encara que és una tecnologia que ja es venia usant en cirurgia maxil·lofacial, en estètica no es va implementar fins al 2004. Pocs cirurgians tenen trajectòria.

Has de triar molt bé el professional.

La rinoplàstia és com reparar un rellotge. 

Com més la fas, més t’adones de la meticulositat i individualització que requereix. No hi ha un procediment estàndard per a tothom.

Per això el primer que faig a la consulta és valorar què ha portat el pacient a plantejar-se la cirurgia. És un problema funcional, estètic o tots dos? Si és estètic, què és el que no li agrada del nas? Com és la seva anatomia i la resta de trets?

I importantíssim: les expectatives.

N’hi ha que em diuen… “Doctor, m’agradaria tenir el nas d’aquesta actriu famosa”. O “mireu, és que va operar la meva amiga i la vull així jo també”.

Sempre ho explico: què es pot aconseguir depèn de cada persona. Armadura nasal (cartílag i ossos), tipus de pell, proporcions, si hi ha cops, cirurgies prèvies, etc. 

És una operació a mida. No s’imiten nassos, es perfecciona la de cadascú.

En Cànons Clinics hacemos simulació 3D amb Crisalix perquè el pacient pugui visualitzar de forma aproximada el resultat. Ajustem així aquestes expectatives.

A l’esquerra el pre simulat ia la dreta el post.
El resultat real el pots veure a les imatges anteriors

Després, quina intervenció acostumo a indicar?

A la meva experiència el millor és el següent:

• • Cas més complex => tècnica oberta => rinoplàstia ultrasònica per minimitzar molèsties i accelerar la recuperació. El que més fem, especialment si són diversos aspectes a corregir (envà, punta, dors, etc.).
  • Cas més senzill => tècnica tancada => rinoplàstia tradicional per assegurar un bon resultat (ultrasònica tancada presenta dificultats). Ideal quan cal corregir temes aïllats i podem evitar una incisió externa.

Sigui com sigui, després fem servir hiloteràpia per millorar el postoperatori. És una màscara amb què apliquem fred controlat per reduir el dolor, la inflor i els blaus. Als nostres pacients els encanta per l’alleujament que fa.

Aquí hi ha un mite força estès.

És comú llegir que la rinoplàstia ultrasònica ofereix millors resultats que la tradicional. Més definits, naturals i estètics.

Això no és del tot exacte.

En mans expertes totes dues poden aconseguir el mateix. I de manera permanent. El mètode convencional és més traumàtic i la recuperació és més lenta, però les possibilitats quant a la mida, forma o posició del nas són molt similars.

És molt més determinant que el disseny de la cirurgia sigui el correcte. I per suposat l’habilitat quirúrgica, un factor crucial en la satisfacció final del pacient.

I respecte a cicatrius, depèn que sigui una rinoplàstia oberta o tancada, no que es faci amb tecnologia d’ultrasons o amb martell i escoplo.

• • Tancada s’aborda només per dins dels orificis nasals, per la qual cosa per fora no s’aprecia cap marca.
  • Oberta sí que deixa una cicatriu externa a la base del nas, però és tan petita que a simple vista és gairebé invisible.

En tots els casos, els resultats definitius es veuen als 6-12 mesos.

3 aspectes que val la pena aclarir:

• • Les molèsties en la recuperació varien entre pacients. Pot passar que a una persona surtin més hematomes després d’una rinoplàstia ultrasònica que a una altra que s’ha fet una rino tradicional. Influeixen factors individuals. 
  • A les dues cirurgies pot ser necessari posar taps nasals durant el postoperatori per evitar sagnats. 
  • Pel que fa al preu, a la nostra clínica difereixen per la complexitat de la intervenció, no per la tècnica emprada.

Concloent… 

Com passa amb totes les operacions estètiques, no hi ha una rinoplàstia millor que una altra. La ultrasònica ha suposat un avenç trencador i té avantatges evidents, però la tradicional continua sent idònia en casos seleccionats. 

Al final depèn del pacient.

Per què no te’n vens i veiem què seria el més adequat per a tu?

Cànons Clinics estem a Barcelona ia Granollers. Pots demanar cita trucant al 683 27 07 09, escrivint per WhatsApp a aquest número o omplint el formulari que t’enllaço al següent botó. 

Estaré encantat de conèixer-te i resoldre els teus dubtes.

Més informació