fbpx
MICROCIRURGIA EN RECONSTRUCCIÓ MAMÀRIA

Les tècniques microquirúrgiques han suposat un gran avenç en cirurgia reconstructiva en els últims anys. Actualment, els microscopis quirúrgics i lupes específiques per microcirurgia post traumàtica ens permeten suturar petits vasos sanguinis i nervis danyats per reseccions quirúrgiques com la mastectomia. D’aquesta manera es poden reconstruir estructures com les mames amb teixits propis i, amb els millors resultats estètics i funcionals.

Qui fa la reconstrucció mamària?

Així que una dona és diagnosticada de càncer de mama, aquesta s’ha d’informar sobre les possibilitats de reconstrucció. El cirurgià que realitza la mastectomia, l’oncòleg i el cirurgià plàstic s’han de coordinar per desenvolupar una estratègia que conflueixi en el millor resultat possible.

El cirurgià plàstic és l’especialista, que per la seva formació en l’especialitat de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica té els recursos tècnics i estètics adequats per reconstruir una mama amb un aspecte el més natural possible.

Després d’avaluar l’estat general de la pacient, aquest l’informarà de les opcions més apropiades per a la seva edat, salut, característiques físiques i anatòmiques i expectatives de futur.

Qui i quan pot reconstruir la mama?

En la majoria de casos és possible fer la reconstrucció microquirúrgica alhora que s’extirpa completament el tumor de mama, evitant a la pacient l’experiència de veure mastectomitzada i així evitar el trauma psicològic postmastectomia i aconseguir els millors resultats estètics.

Quan la mama es reconstrueix al mateix temps que es realitza la mastectomia, tècnica anomenada reconstrucció immediata, la pacient es desperta de la intervenció amb un contorn mamari adequat, evitant l’experiència de veure amb la mama amputada. El benefici psicològic d’aquesta tècnica és clar.

La tècnica de reconstrucció immediata exigeix una col·laboració estreta entre el cirurgià que s’extirpa la mama i el cirurgià plàstic, ja que és necessària la presència de tots dos quan s’intervé. Aquesta situació no és possible en hospitals on no hi ha cirurgià plàstic, situació que fa necessari retardar la reconstrucció, que serà realitzada en un altre centre.

En alguns casos, però, la reconstrucció cal postposar-la, tècnica anomenada reconstrucció diferida per diverses raons. Algunes dones no se senten còmodes parlant de la reconstrucció mentre intenten adaptar-se al fet d’haver estat diagnosticades d’un càncer de mama. Altres dones simplement no volen més intervencions que les estrictament necessàries per curar la malaltia. Altres vegades, l’ús de tècniques més complexes de reconstrucció fa aconsellable retardar la reconstrucció per no estendre excessivament la intervenció. Si hi ha problemes mèdics associats, com obesitat, hipertensió, també pot ser necessari retardar la reconstrucció.

En qualsevol dels casos, l’important és disposar d’una informació adequada i clara sobre les possibilitats de reconstrucció abans de ser intervinguda, per enfrontar-se a l’operació de la forma més positiva possible.

Quines finalitats té la reconstrucció mamària?
  • Recrear una mama d’aspecte natural, incloent l’aureola i el mugró.
  • Eliminar la necessitat de portar pròtesis externes de farciment possibilitant portar peces de roba que no serien possibles sense reconstrucció com banyadors, escots, etc.
  • Omplir el buit i la deformitat que pot quedar al tòrax.
  • Restaurar la imatge corporal i millorar la qualitat de vida.

Per a la immensa majoria de les dones amb càncer de mama, la reconstrucció de la mateixa millora la imatge, la qual cosa facilita una major estabilitat emocional, permet afrontar d’una manera més positiva a la malaltia i portar una vida social i sexual més activa.

Quines són les tècniques possibles de reconstrucció mamària?

Hi ha diversos tipus de tècniques per reconstruir la mama:

1. Tècniques microquirúrgiques:

Es denominen tècniques microquirúrgiques de reconstrucció mitjançant penjolls.

Les zones d’on s’obté aquest teixit més freqüentment utilitzades són l’abdominal o la zona subescapular de l’esquena.

En els últims anys s’han desenvolupat un ampli ventall de tècniques de reconstrucció mamària entre les quals hi ha la reconstrucció mamària microquirúrgica amb penjolls de pell i greix abdominal com el penjoll DIEP i el SIEA) han estat una revolució, perquè possibilita al cirurgià plàstic crear una mama molt similar en forma, textura i característiques a la no operada.

Aquest tipus de tècniques microquirúrgiques ofereixen els avantatges de tenir menys risc de complicacions per emprar teixits propis i amb mínimes seqüeles postquirúrgiques, sent les cicatrius semblants a una abdominoplàstia estètica.

2.Tècniques d’expansió cutània:

Consisteix en expandir la pell i posteriorment, col·locar una pròtesi. Després de la mastectomia, el cirurgià plàstic col·loca un expansor, semblant a un globus inflable, sota la pell i la musculatura del pit. On a través d’un mecanisme de vàlvula enterrat sota la pell, s’introdueix una solució de sèrum salí setmanalment, durant diverses setmanes, fins omplir l’expansor. Quan la pell de la regió del pit ha donat de si prou, es retira aquest expansor i es substitueix per una pròtesi mamària definitiva.

Existeixen determinats expansors que estan dissenyats de tal manera que permeten de mantenir com implants definitius.

Si la mama no mastectomitzada és massa gran, massa petita o està molt caiguda, pot ser necessari reduir-la, augmentar-la o elevar-la, al mateix temps que es reconstrueix l’altra, per aconseguir un resultat simètric.

El mugró i l’aureòla es reconstrueixen després, mitjançant anestèsia local i de manera ambulant sense necessitat d’ingrés.f

Quines precaucions hauré prendre?

Amb l’objectiu de limitar el risc de sagnat i hematomes hauràs d’evitar prendre en els 7 dies previs al procediment antiagregants plaquetaris com Aspirina, Dipiridamol, Ticlopidina… com també, en els 3 dies previs prendre antiinflamatoris no esteroïdals amb efecte antiagregant com Ibuprofè, Diclofenac, Indometacina, Piroxicam, Naproxè…