• Les cicatrius queloidees que tenen un procés de cicatrització anormal més gruixuda i, d’un color i textura diferents a la resta de la pell. Els queloides s’estenen més enllà de la vora de la ferida amb ampli gruix i efecte arrugat.
• Les cicatrius que estan situades en un angle que dificulten la mobilització i exerceixen una tensió anormal en la pell.
• Les cicatrius que s’hagin engrossit.
• Les cicatrius que causen distorsió en trets facials.

• Es pot extirpar la cicatriu del tot i tancar la nova ferida amb molta cura amb una sutura intradèrmica el més fina possible.
• La dermoabrasió implica extreure les capes superiors de la pell amb un raspall de filferro especial. La nova pell creix sobre aquesta àrea. La dermoabrasió pot utilitzar-se per suavitzar la superfície de la pell o, reduir les irregularitats.
• Les lesions massives poden produir pèrdua d’una gran àrea de pell i poden formar cicatrius hipertròfiques. Aquests tipus de cicatrius poden restringir el moviment de músculs, articulacions i tendons. La cirurgia elimina el teixit cicatricial extra i implica una sèrie de petits talls en ambdós costats del lloc de la cicatriu, les quals creen penjolls de pell en forma de V, anomenada plàstia en Z. El resultat és una cicatriu prima, menys notòria, pel fet que la forma com la ferida tanca després d’una plàstia en Z segueix molt de prop els plecs naturals de la pell.
• Els ingerts de pell impliquen prendre una capa de pell prima d’una altra part del cos i col·locar sobre l’àrea lesionada.
• La cirurgia de penjoll de pell implica passar una capa sencera de pell de gruix total, juntament amb greix, nervis, vasos sanguinis i múscul d’una part sana del cos al lloc de la lesió. Aquesta tècnica s’utilitza quan s’ha perdut una quantitat considerable de pell a la lesió original, quan una cicatriu prima no ha curat o quan la preocupació principal és millorar la funció.
• L’expansió del teixit s’utilitza per a la pell que ha resultat danyada a causa d’agressions, defectes i lesions congènites. S’insereix un globus de silicona sota la pell i gradualment s’omple amb aigua salada. Això estira la pell, la qual creix amb el temps.

Per a una revisió de queloide, es pot col·locar un embenat elàstic sobre l’àrea després de l’operació per prevenir la reaparició del queloide.

Per altres tipus de revisió de cicatriu, s’aplica un apòsit suau. Les sutures es retiren generalment en 3 o 4 dies per a l’àrea facial i de 5 a 7 dies per incisions en altres parts del cos.

El moment de retornar a les activitats normals i a la feina depèn del tipus, grau i localització de la cirurgia. La majoria de les persones poden reprendre les activitats normals poc després de l’operació. Generalment, el teu cirugià et recomanarà que evitis activitats que estirin i puguin dilatar la nova cicatriu.

Si l’articulació presenta rigidesa prolongada, pot necessitar fisioteràpia, a més de la cirurgia, per restablir la funció completa.

S’haurà d’evitar l’exposició solar durant diversos mesos després de la cirurgia. Hauràs de fer servir cremes amb pantalla total i/o un apòsit opac per impedir que el sol penetri en la cicatriu que està sanant.

Haurem de tenir en compte que no es poden eliminar cicatrius completament. Quant millori la cicatriu dependrà de la seva direcció i mida, de l’edat de la persona, del tipus i color de pell, igual que de factors hereditaris que poden afectar el procés curatiu.

Amb l’objectiu de limitar el risc de sagnat i hematomes hauràs d’evitar prendre en els 7 dies previs al procediment antiagregants plaquetaris com Aspirina, Dipiridamol, Ticlopidina … com també, en els 3 dies previs prendre antiinflamatoris no esteroïdals amb efecte antiagregant com Ibuprofè, Diclofenac, Indometacina, Piroxicam, Naproxè…