La tècnica consisteix en la introducció de pigments a la dermis, a 1-2 mm de profunditat, mitjançant agulles de petit calibre. El grossor de les diferents capes de la pell (epidermis i dermis) és irregular i, encara introduint el pigment a la mateixa profunditat, pot ser necessari un retoc, en algunes ocasions, al cap d’un mes, per a la seva total fixació.

La realització de la micropigmentació té tres fases:

• Disseny en la qual es decideix color i forma.
• Aplicació del pigment amb un període de cicatrització d’una setmana.
• Repàs del pigment que es pot realitzar a partir del mes de la primera aplicació.

L’elecció del color del pigment i la forma (disseny de aureoles, forma de celles, llavis o línia d’ulls) es realitza previ estudi del color de la pell i l’anatomia de la pacient. Serà ella qui decidirà el color i la forma que més li agrada.

Aquesta tècnica es realitza amb anestèsia local tòpica o també amb anestèsia local infiltrada. La micropigmentació mèdica no requereix hospitalització. És un tractament ambulatori d’una durada aproximada de dues hores, després del qual la pacient pot marxar a casa.

Els pigments que s’utilitzen són naturals, d’origen mineral, estan constituïts per ingredients inerts (òxid de ferro i titani), són estèrils i biocompatibles; especials per poder ser introduïts a l’organisme sense rebuig.

En utilitzar pigments inorgànics, la possibilitat d’al·lèrgies és pràcticament nul·la. No obstant això, sempre practiquem una prova d’al·lèrgia darrere l’orella a la primera visita.

El tractament no és molt dolorós, no obstant això, si la pacient fos molt sensible es pot aplicar anestèsia tòpica o fred directe a la zona. En el nostre cas, en ser un metge qui realitza el tractament, pot aplicar anestèsia local injectada a la zona per eliminar tot el dolor.

• La micropigmentació pot comportar riscos i complicacions comunes a qualsevol tractament com a hematomes, edemes o inflamació que remetran generalment en poc temps sense necessitat de ser tractats.

• Tot i així, els riscos i complicacions específiques d’aquest tractament són:
  • Eritema(vermellor) o inflamació que desapareix en 24 a 48 hores.
  • Possible aparició de crostes en el període de cicatrització.
  • És rara l’aparició d’hematomes, que es resoldran en un curt període de temps.
  • Reaparició de l’herpes en casos extranys..
  • És altament improbable la lesió de la pròtesi en el cas de aureoles mamàries atès que el pigment es col·loca superficial.

• Les substàncies i aparells que emprem han estat autoritzats per al seu ús en medicina estètica i ostenten la marca CE i nombre de registre sanitari corresponent.

• Dermatosis actives
• Història o evidència de queloides
• Embaràs
• Desordenis psiquiàtrics
• Discràcies sanguínies

Cal tenir en compte que el pigment és més intens al principi i va esvaint-se gradualment, en una mitjana de 3 a 5 anys. La durada del pigment varia segons el color del pigment utilitzat, l’edat de de la pacient, el tipus de pell i altres factors externs. Passat aquest temps es pot repassar, si es desitja, perquè el color conservi la mateixa intensitat inicial.

Després de la realització del tractament es produeix una inflamació secundària al traumatisme provocat per la penetració repetida de les agulles per dipositar el pigment. Por sortir una vermellor al voltant de la zona tractada i el color de la zona pigmentada és molt intens, però no sol produir dolor. En cas de sentir molèsties pot prendre analgèsia habitual amb ibuprofeno o paracetamol.

Als dos o tres dies s’inicia el procés de cicatrització amb la formació d’una crosta que dura al voltant de 4-5 dies fa l’efecte que el color s’ha enfosquit, però aquesta apreciació desapareix al caure la crosta. Al voltant de 7-10 dies després del tractament s’eliminen les capes superficials de la pell. És ara quan s’aprecia una disminució de la intensitat del color per dos motius: per la pèrdua de la crosta i per l’eliminació del pigment de les capes més superficials de l’epidermis per renovació cel·lular. Aquest és el motiu pel qual no es recomana retocar abans que passi un mes del tractament.

A la 1ª setmana es produeix un augment del to escollit.

A la 2ª setmana es produeix una disminució del color.

En la 3ª, s’estabilitza el color.

Recomanacions per a la pacient després del tractament:

1. Després del tractament pot presentar-se alguna inflamació o vermellor que durarà unes hores. És important tenir en compte que es produeix una petita lesió en la pell que haurà de cuidar-se de forma correcta, per això s’aplicarà la pomada recomanada pel metge diàriament durant una setmana perquè la zona micropigmentada sempre estigui hidratada tenint la precaució de no gratar ni fregar bruscament. En aquest temps la tonalitat del color serà més fosca (excés de pigment que cau aproximadament en cinc o sis dies). Durant aquest temps, no ha d’exposar al sol la zona tractada ni prendre rajos UVA ja que aquesta podria patir lesions importants o hiperpigmentar de manera irregular.
2. Perquè el color no s’alteri durant el procés de cicatrització es seguiran les següents recomanacions durant una setmana:

• No farà sauna ni es banyarà a la platja o a la piscina.

• Per a ulls, llavis i celles: no maquillar la zona pigmentada, no prendre el sol, no banyar-se al mar o a la piscina, no utilitzar netejador facial ni tovalloletes netejadores (es rentarà amb aigua i sabó neutre) no utilitzar crema a la zona excepte la indicada. Tampoc podrà depilar-se els llavis ni realitzar tractaments molt agressius. En el cas de les parpelles, no podrà fer arrissat ni aplicar tint a pestanyes o celles.

• Per a llavis: s’evitarà menjar àcids (amanides amb vinagre o llimona) i prendrà sucs (taronja, aranja) amb palla per evitar que l’àcid prengui contacte amb el pigment. No prendre el sol.

• Per aurèoles: no prendre el sol, no banyar-se al mar o a la piscina. No fer saunes.

Qualsevol dona, per mitjà del maquillatge permanent, pot donar forma a les seves celles, camuflant les poc poblades, fer-les més allargades i també canviar la forma. També és possible corregir l’alopècia de celles i pestanyes.

Abans d’un tractament de micropigmentació es fa un estudi del rostre de la pacient per establir la forma més afavoridora i es realitza una prova amb diferents models de celles perquè la pacient triï el que li resulti més afavoridor.

Utilitzant el sistema de pèl a pèl evitem l’efecte de “celles pintades”. Buscarem sempre la naturalitat: tonalitats delicades, amb formes no massa exagerades.

El color s’escull entre la gamma que harmonitzi amb el rostre de la pacient tenint en compte el to de la pell i el color del cabell, la densitat de les celles i el color d’ulls.

En principi és un tractament ambulatori bastant senzill, però cal tenir en compte diversos factors perquè la micropigmentació es dugui a terme de forma segura:

– La higiene del material i del lloc on es treballa..

– El color que s’escull, que sigui el més natural possible.

– Que la pacient no tingui herpes ni febre el dia del tractament.

– Deixar el temps convenient entre sessió i sessió.

– Seguir les cures recomanades després del tractament.

Si el seu treball o obligacions li requereixen una imatge impecable, ha de tenir en compte que durant unes hores la zona tractada pot estar una mica inflada i enrogida, i durant una setmana el color pot veure’s més fosc i intens.

És més fàcil pujar el color si ha quedat clar. En canvi, si és fosc, costa més aclarir-ho, encara que es pot aconseguir. En cas de dubtes, és millor començar per un to més suau, per si de cas.

Per aquelles persones que a l’hora de maquillar-se els agrada canviar de colors segons l’època de l’any, és convenient tenir en compte que la micropigmentació no és tan senzilla, no es pot fer cada sis mesos i canviar de to. Per aquest motiu, és convenient utilitzar colors naturals, i, en una ocasió especial com unes noces, es podria maquillar a sobre per un dia.

En el 75% dels casos, a causa de la irregularitat de la pell, fa falta un petit retoc al cap d’un mes.

El repàs es realitzarà entre 1-2 mesos posteriors al tractament, temps necessari perquè la pell s’hagi regenerat. Si repasséssim abans, podríem lesionar la pell i deixar seqüeles irreversibles.

Amb els anys aniria esvaint-se de manera uniforme, de manera que es veuria igual que al principi però cada vegada més tènue.