Augment i perfiloplàstia de llavis

L’augment i perfiloplàstia de llavis és una de les intervencions d’estètica més sol·licitades en l’actualitat, que busca aconseguir una certa harmonia amb la forma del rostre i els altres elements de la cara en corregir alteracions de caràcter estètic com desproporcions de grandària, depressions i arrugues.

Es realitza mitjançant una tècnica mínimament invasiva sota anestèsia local de la zona peribucal a tractar perquè el tractament sigui totalment indolor. Posteriorment, s’infiltren els materials específics per la zona dels llavis.

Els materials de farcit utilitzats en l’augment de llavis es divideixen en dos grups: els permanents, el resultat dels quals perdura temps indefinit i, els temporals en els quals es recorre a materials reabsorbibles amb els quals al cap d’un temps el farciment aconseguit en la intervenció desapareix.

1365678500morena-labio-rosas-peq

Els mètodes o procediments són els següents:

1- Plàstia, mètode definitiu en el qual es traslladen teixits del mateix llavi d’una part cap a una altra aconseguint, amb l’avanç de la mucosa labial des de la part interna cap a l’externa, una aparença de llavi més ample, quedant la cicatriu oculta dins de la boca.

2- Lipofiling o implants del propi greix del pacient en el llavi, que se sol realitzar quan s’intervé simultàniament a altres zones que serveixen de donants, principalment en cas d’estiramient facial, amb resultats permanents. Aquí, és el propi greix del pacient que, una vegada extret per liposucció, és processada, purificada i, finalment, injectada al llavi i que manca d’alguns dels potencials efectes secundaris que presenten els materials sintètics.

3- Implants del material triat, presentat en forma de xeringa amb agulla molt fina, precarregada i estèril, amb la qual es realitzen petites incisions al llavi, en un tractament que amb prou feines dura 30 minuts, en el qual es realitzen infiltracions molt senzilles amb les quals s’intenten substituir substàncies que es troben de manera natural a l’epidermis però que s’han anat deteriorant per factors fisiològics, com el pas del temps, i altres externs com l’abús d’exposició solar, el tabac o l’alcohol.

Els materials que es poden utilitzar són molt variats:

– Artecol, que consisteix en boles microscòpiques de metacrilat barrejades amb col·làgen, l’equivalent actual a la silicona, en el qual ha de fer-se un test al·lèrgic. Aquí, el mecanisme no és només pel volum que s’introdueix sinó també per la fibrosis que provoca, per la qual cosa s’ha d’implantar en diverses vegades. La seva durada és imprecisa i individual, entre 1 i 2 anys i en algun cas permanent.

– Goretex, mètode definitiu que presenta nombroses complicacions entre les quals destaquen la rigidesa i sensació de “llavis durs” i l’exteriorització del material implantat.

4. Col·làgen boví, amb efectes molt curts, és un dels compostos orgànics més utilitzats, amb una capacitat de provocar reaccions al·lèrgiques que obliguen a realitzar una prova o test que la seva *negatividad no eximeix del risc de provocar aquesta reacció en el moment de la inclusió.

5. Àcid hialurònic: d’origen no animal, dura entre 6 mesos i un any, també utilitzat per corregir arrugues fines i superficials.

El Ministeri de Sanitat i Consum prohibeix l’ús de la silicona ja que, mentre que en qualsevol dels altres casos el material injectat es pot retirar amb una petita incisió, en el cas de la silicona això és totalment impossible.

Moltes vegades és millor realitzar el tractament en dos temps, de manera que primer s’injecta la quantitat acordada amb el pacient i, una setmana o deu dies després, es realitza una consulta i els retocs que es creen necessaris.

Truca’ns al 93 860 60 60 o, contacta amb nosaltres per email a info@Cànons Clinics.es i, demana més informació.

www.Cànons Clinics.es

About the Author

The Author has not yet added any info about himself